DIJOUS DE PASQUA, CENDRA I BOLO

Bon dia, tarda o vespre i/o nit, malnutrits!

Quan tot apuntava a la mort per inacció del trio vallesà menys conegut de les contrades… Torna el Senyor Doctor (Sequâh vol dir doctor en alguna de les llengües nativo americanes del nord), per oferir a la població Manrussiana uns 20 minuts de bona merda en viu.

Qual au Félix, el Sr. Dr. (a partir d’abans Mr. Sequâh) oferirà una vuitena de noves cançons per aquelles persones que no hagin pogut gaudir del seu espectacle amb anterioritat. Què vol dir això? Doncs que tocaran temes rovellats, remesclats, refregits a la secció de refrigerats.

Al final tocaran en una altra final. Es tracta del concurs Sons d’ella medita errònia o ella baila sola, ara no ho tinc clar! El més important és que actuaran dins d’un escenari com cal, amb un equip com cal i un tècnic de só com cal; l’Oriol Casas (tècnic com cal, malabarista del só, compositor de mitjes llunes i porter a 2 escoles bressol).

El Signore Dotore (anteriorment conegut com Los Tres Suda Americanas) són els mateixos que l’última vegada que no els vas voler veure: a la guitarra diatònica…Arnau Le Chieff Berenguer i Nipota, a la percussió melòdica… Oriol Lusifer Garriga i Moro, a la veu poliquística… Ramonet Hobbit Cabrón.

Aquests tres pàjarus estaran actuant al Sielo entre les 22’30 i les 22’50 (amb una parada a meitat de bolo per prevenir l’esgotament físic i poder oferir una segona part a l’altura de les circumstàncies i l’alçada del moment climàtic).

Ara mateix, El Monsieur Docteur, està assajant com enganyar al jurat, jurat!

Ens veurem a la Fira de la Mediterrània a Manresa aquest dijous 9 d’octubre a les 22’30h al Sielu? Namés deu nostrusenyor ho sap… o ho fa veure!

Salut i fins ben aviat!

P.D.: Deixeu-les armes abans d’entrar a la sala, si il vous plaiz!

Un de sol i dos tallats

Una vegada més, com a cronista habitual i a temps parcial del senyor Sequâh,  m’adreço a vosaltres per fer-vos una petita descripció del cèlebre esdeveniment que es dugué a terme el passat vint-i-nosequè de gener d’enguany a un de tants indrets de la bonica vila posmoderna de Barcino.

Per concretar una micona més; com a cronista mal pagat i menystingut, vull explicar-vos com va anar el bolo que el genial trio vallesà va oferir al respectable públic assistent al Casal de Joves de les Corts.

Els tres músics (bé, els dos músics i el cantant) esperaven a la porta del Casal a què passés el temps quan, de cop i volta, van discutir-se molt fort per una agafar una gran quantitat de qualitat sense sucre. Van treure les armes del sarró i van disparar-se prou seriosament. Per fortuna la punteria d’aquests pàjarus és tan bona com les seves actuacions. Però aquest no és el nus de la qüestió; només una anècdota diúrna i falsa.

Per sincerar-me un xic més us he de dir que els tres músics eren 1 ja que el Nabo i el Lusifer van preferir quedar-se a casa i mirar-s’ho amb les orelles.

Així doncs, el Hobbit Cabrón va agafar el cargol per les banyes i va interpretar algunes peces sol i algunes acompanyat per l’Emiliano, un nano sense criteri però amb poca personalitat que no va dubtar a millorar la cosa tot tocant el cajón.

El públic, amable i curiós, va lamentar haver sentit l’últim èxit del Senyor Sequâh “El día que muera Chiquito…” i va perdre els nervis amb la versió sincopada en menor disminuit de “Tinc una puça però no em parla”.

Si no hagués estat pels insults, les malediccions, els vòmits, les interrupcions constants i les pedres llançades contra el cantant, amb força malallet tot s’ha de dir, podríem concloure que el bolo va anar prou bé!

Salut i fins la propera.

Lluís Manel Rigà i Rebut (cronista i ex dona del temps)

Cròniques d’un garrul·lu il·lustrant-se a sobre

Súper-vesprada amb mega-concert a l’ultra-local.

Sortíem de la nostra habitual cacera del gat comú en xancletes mentre ens dirigíem al nostre típic berenar de tots els divendres senars de mesos bessons quan de cop i volta (és a dir, de repent) vàrem sentir una intro força potent; una bateria de sons percutida amb aplom i gallardia que ens va fer aturar-nos i replantejar tota la resta de la jornada. Aquell dia 2 de cada tres amics de la colla van tornar a néixer sota el signe de cargol.

Aquella melodia encisadora sortia d’una botigueta de discos al casc antic del poble nou: l’ultra-local. Dues princeses barbudes en van dir que altres grups ja havien tocat allà dins abans que la banda que ens ocupa: el Senyor Sequâh.

Un cop a dins vàrem poder gaudir d’una hora i escaig de bona merda i també cançons i discursos idiotes d’un cantant idiota a qui tothom anomenava “hobbit cabrón”. Val a dir que totdon també li deia així.

Acompanyaven a la màquina de desafinar dos músics mítics…vull dir místics, en Lusifer Garriga i lo Nabo Berenguer; viola de gamba i arpa de boca retrospectivament.

Us podria explicar que va ser l’experiència sensorial més collonuda de la meva dilatada vida, que aquells temes tan profunds em van obrir els tres ulls, que la veu esgarrada i l’execució acurada dels músics va fer que aturés el meu desig de demanar-li una cita a la primera parada d’autobús que em trobés. Us ho podria explicar si m’agradés explicar mentides!

La veritat és que mai he caçat gats comuns, ni vaig amb colla, tampoc sé a quin poble nou dels dos-cents que hi deu haver em referia abans i, per descomptat, aquell vespre, estava mirant la ràdio. Però com que vaig aconseguir una foto del bolo (que adjunto) i estava aborrit… Ah, per cert, un ocellet em va dir que el concert va anar prou bé!


Salut i fins la propera!
Muriel Garrí i Bonafont (cronista a terminis)

Crònica d’un concert al sol

Benvolgudes amistances i d’altres bitxos que passegeu per aquestes contrades;

El passat 1 de juny del present d’enguany el Senyor Sequâh va actuar-se a sobre, durant prop d’una hora, al bell mig del parc de la Ciutadella i, segons informació encara per confirmar, no hi va haver ferits de consideració lleu i/o greu.

El trio vallesà va estar interpretant temes desconeguts amb la força que els caracteritza, sense deixar de semblar més tous que un peluix de peluix. La gentada que va assistir podria corroborar aquest extrem si no fos perquè tenen por de patir d’insomni al recordar aquells moments.

La banda sabadellenca d’origen beduí va estrenar un parell de temes nous; “Instint o rosat” i “Tinc tres”. Dues cançons que ens fan retrobar amb el nostre univers personal i intransferible les nits senars. Val a dir que, de la mateixa manera, no van tocar un parell de peces velles i força rovellades com són: “L’albada estranya” i “Quan neixis no et queixis” que no ens fan retrobar amb ningú ni ens porten enlloc.

D’entre tota la massa il·lustrada que hi havia, cal destacar la presència d’astre rei. Després d’arribar i saludar-nos es va endur a gairebé totes les persones que s’estaven allà com esperant que comencés la funció. Per sort van quedar-se, tot buscant l’ombra, la millor gent del món; els fans i les fanes del Senyor Sequâh que van esperar-se fins al final del concert i llavors ens van fer un escarni d’aquells antològics.

Per enllestir la crònica no podia deixar de comentar-vos que el bolo va anar prou bé!

Aquí en teniu unes fotos perquè ho veieu.

Salutacions, que gaudiu moltíssim i fins la propera!


Tomeu Garví i Rossella (Cronista a granel)

torna el senyor Sequah?

Ei, hola, que tal?
Si no estigués tan enfeinat fent de manager del Bob Marley (a mitja jornada) i després recollint fruita al Sàhara us enviaria un correu d’aquells rarots, rarots. Un altre dia i/o bolo serà!
Tinc temps, però, per anunciar-vos la propera aparició del magnífic grup de rock èflic El Senyor Sequâh.
Podreu venir a oferir-nos ofrenes el proper diumenge 2 de juny entre les 14 i les 15 hores (horari sotsrealista per un grup de punk-metal-trash-fresh com naltrus) a la glorieta del parc de la ciutadella. No tinc clar que només hi hagi una de glorieta però és la que està al costat de la font amb les escales més pixades d’arreu.
Les persones que ens visiteu habitualment heu de saber que estrenarem un parell de temes nous. Per a la gent que no ens ha escoltat mai tot el repertori serà nou ja que aquesta vegada tampoc farem una puta versió.
Resumint; El Senyor Sequâh al parc de la ciutadella (barcino) aquest diumenge dia 2 de juny d’enguany a partir de les 14’00h dins els actes de la Tamborinada.
Aquí teniu el programa:
Vinga va!
animeu-vos que farà solete i és de franc!
Atentament,
Alberto Fugi o Mori el Borbó (escriptor negre de correus)