TOLAI

Espera ferotge, catifa voladora, vaig arribar a destemps pensant que ja era l’hora.
Sabó de Marsella, somni d’un sol ús, creia fer de príncep i només feia el pallús.
Cant de sirena, pany de silicona, creia tenir la clau i tampoc era la bona.
Ulls de sucre, esponja per omplir, després d’engalanar-te et vaig veure fugir.

Aquella nit alegre, de pomada i rom negre

Ja saps com sóc, sóc un tolai, com sempre al teu costat
tu, rai, nanai i mal de cap, no surto del forat.

Jo que creia que em tocava la loto i la primitiva, era ella qui mirava i la mirada era lasciva.
Entre núvols caminava la meva bilirubina, el cor bombejava lava, cava i “fino la ina”.
Lolita eterna, dolçor esfereïdora, jo, que anava cap al sud, tu tornaves reina mora
Estel de terra, saliva salvadora, jo, que em veia ben endins i tu vinga a fer-me fora.

Ja saps com sóc, sóc un tolai, com sempre al teu costat
tu rai, nanai i mal de cap, no surto del forat.

Només era el pica-pica i no vam cremar les falles, ens tocàrem una mica una nit i dos canalles.
Un passat que s’amplifica i que fa servir tenalles, al final ni treu ni fica jo m’embruto mentre balles.

Aquella nit diürna, que va encendre l’espurna.
Aquella nit tan fosca.

ja saps com sóc, sóc un tolai com sempre al teu costat
tu rai, nanai i mal de cap, no surto del forat