QUI SÒC

Ben bé no sé qui sóc!
nosaltres tampoc!
a vegades faig per fer!
nosaltres també!
ben bé no sé cap a on vaig!
bé, ni jo ni cap!
sovint faig el passerell
i ella i ell!

Hi ha històries per explicar, tot i provocar neguit.
Sentir-les, assumir-les, allunyant-les de l’oblit.
Tenim comptes per passar, la por té la feina feta,
porta un pa sota el braç, és el pa més gran de la terra.

Puc penjar-me tot solet
puc obrir-me verd madur
agafar un posat distret
i veure passar l’atur
a la vila dels dolents
convivim la majoria
no ens negueu els descontents
no ens negueu el dia a dia

Les portes eren obertes,d’això ja fa molt temps.
Vosaltres les heu tancades a base d’abocar-hi fems.
Si no les torneu a obrir, si no queden ventilades,
recordant el nou camí obrirem a garrotades.

Amb el fetge enverinat
i la gola preparada
fem camí vers el jutjat
‘nem amb l’ànima menjada.