LA SORT ENCARA FIA

Era un amant sense amant
un dofí a la banyera
un tresor per confirmar
un quadrat amb cos d’esfera.

Era un llamp endormiscat
un coixí de dura roca
una llanterna solar
un mirall que desenfoca.

Era un amant sense amant, una suma negativa,
un pobre exuberant, una bala constructiva,
era un llamp endormiscat, una calor hivernal,
un respir ennuegat, una  meta amb dos finals.

Polièster natural
una teula foradada
un antídot caducat
una fila desfilada.

Era un amant sense amant, una suma negativa,
un pobre exuberant, una bala constructiva,
era un llamp endormiscat, una calor hivernal,
un respir ennuegat, una  meta amb dos finals.

Benvinguda al caos
nit d’estiu guaridora
els teus ulls caminen
dins del caos
el meus dits t’enyoren
benvinguda al caos
on la sort encara fia
i la por, que va minvant,
deixa créixer l’alegria.