LA LÒGICA DEL CABLE

Vinga, truca’m, sigues lliure, dogma d’un déu superior,
marca el número que toca, aquest número sóc jo!
Vinga, truca’m, fes-me riure, bé, no cal que em diguis res,
torna’m a explicar la història dels amics i els forasters.
Vinga, truca’m, sigues lliure, utilitza el superjò,
qui té boca s’equivoca però si es mou, ja és molt millor.
Vinga, truca’m, fes-me riure no cal que m’ho diguis tot,
torna’m a explicar la història de la comunicació.

Que si el meu pin coincideix
amb el preu d’una factura
amb la creu d’una factura
que, com sempre, pagaré.
Em diuen que;
la balança no és mesura
l’esperança no madura
la venjança no s’atura.

Immediat? És veritat! Jo també veig a Neptú,
allà a dalt, com penjat, allunyat, conversant amb ningú.
No té ulls, ni gola, ni pols confusió; m’agrada i m’espanta,
aquest parlar sense moure el cos que la distància ageganta.

Truca’m, truca’m, sigues lliure
ven-me una altra promoció
truca’m, truca’m, fes-me viure
relativa evolució.
Vinga, vinga, sigues lliure
ven-me una altra solució
vinga, vinga, fes-me riure
si no hi sóc, contestador.

Que si el meu pin coincideix
amb el preu d’una factura
amb la creu d’una factura
que, com sempre pagaré,
em diuen que:
la balança no és mesura
l’esperança no madura
l’enyorança no és cap cura
la bonança, droga dura
la venjança no s’atura.