DEU PRIMAVERES

Visca el teu somriure amb fort gust a melmelada
i que visqui el dret a viure sota la teva porxada.
Tens els ulls alegres i, a les nines, dues fades;
que m’atrauen, que m’atrapen i em distreuen les matinades.

Tinc sobre les penes el teu cos petit i suau,
quan m’espanten les sirenes sempre em fas sortir del cau.
Tens les mans contentes i, als ditets, anells de mar;
plens d’aigua dolça, del xic al polze, mel generosa d’amable amant.

Gairebé deu primaveres
a la gespa o dins del bar,
barallant-nos amb porteres,
distribuint el mobiliari urbà.
Ets la reina mora
d’aquest fill republicà,
una païa molt gitana,
catalana, universal.

Comença la partida moltes copes, pocs bastons,
ets la carta preferida per atzar i per raons.
Tens els llavis frescos i a la llengua l’horitzó
un viatge, via làctia, far de terra, estel del nord.

Gairebé deu primaveres
a la gespa o dins del bar,
barallant-nos amb porteres,
distribuint el mobiliari urbà.
Ets la reina mora
d’aquest fill republicà,
una païa molt gitana,
catalana, universal.

Tornava a fer giragonses, plats xinesos, salts mortals,
però va arribar la sorpresa quan vas dir-me, amb la mà estesa;
i si anem de festival?

Gairebé deu primaveres
de camins, cafès i un gat,
ja em diràs a la propera
si aquests versos t’han posat.
Ets l’ombreta bona
d’aquest “puça” enlluernat,
una fera de companya
a la que vull acompanyar.