A VEGADES

A vegades surto del cos
perquè l’ànima m’ho demana
cansat d’espiar-me l’interior
busco una visió llunyana
i, a l’altra banda, xerrar
amb aquell estrany meu
interrogar-lo buscant consells
fora de lleis, reis o déus.

Si els problemes no són gegants
digues de què collons t’amagues
d’un més que segur dolor futur
o de les pors ja trobades
t’equivoques si creus que pots
fugir de tot, oblidar-te
vomita o digereix.

Planta’t cara, diga’t no
jutja’t culpable, dóna’t l’absolució
sigues tu i sigues jo
sigues nosaltres, sigues molts.

A vegades un bon remei
és posar-hi mentrestant
nits de màgia amb daus de dol
i kilòmetres de mar.

Tu surt de casa, que el temps no falla
surt per aprendre, surt per badar
deixa’t d’històries
tira endavant.

Planta’t cara, diga’t no
jutja’t culpable, dóna’t l’absolució
sigues tu i sigues jo
sigues nosaltres, sigues molts.