descarrega’t el nostre primer disc “I nosaltres tampoc”

Pop amb ressons de cançó d’autor, ben saltejat amb sonoritats folk i rumba.

Lletres que parlen de l’amor, la pujada de preu de la T-10, les faules més grolleres i sinceres passant per temes que s’endinsen en el petit univers de l’autor.

Cançons exquisides, detallades i detallistes, que fugint de refregits demanen paciència a l’oient per tal d’entrar en el seu món particular

CLICA L’IMATGE PER DESCARREGAR-TE EL DISC

 

Aquest disc ha estat produït pel Jofre Gasol amb la col·laboració del Senyor Sequâh.

Enregistrat i editat, entre el setembre i el novembre del 2010 a “la Taifa”, pel David Pérez i el Joan “le carré” Boada.

Un cop editat, la mescla i la masterització l’ha dut a terme el Marc Marcè

El disseny gràfic és de l’Oriol Garriga i l’Arnau Berenguer.

 

El senyor Sequâh som:

lo ramon hobbit cabrón fernández (veu, guitarra d’algunos puertos i alguns coros)

arnau chieff berenguer (gairebé totes les guitarres i alguns coros)

l’oriol lucifer garriga (quasi totes les percussions i un o cap coro)

 

Els col·laboradors són:

Jordi “ il mazzato” Herreros: bateria a “morir al paradís” i “tot i que”

Armengol Riera: palmes a “tolai” i jaleos a “qui sóc?”

Joan Jesús Caro: fender rhodes a “10 primaveres”

Núria Lozano: acordió (triki) a “qui sóc?”

Pep Pastor: baix a “tot i que”

Joan Boada: llaüt a “el sol a gotas”

Andreu Suñé: coros a “tolai” i “tot i que”

Oriol Casas: base electrònica a “la lògica del cable”

Albert Freixas: guitarra elèctrica a “tolai” i “la sort encara fia”

Manolo López: contrabaix a “el sol a gotas” i “ morir al paradís”

David Calvo: saxos a “tolai”, “a vegades” i “paciencia y camino”

David Pérez: guitarra elèctrica a “tot i que” i palmes & dits a “tolai”

Jofre Gasol (monsieur le producer): baix a “tolai”, “paciencia i camino” i “transparente” i coros a “a vegades”

Domènech Latorre: programacions i teclats a “ la sort encara fia”, “la lògica del cable” i “algunos puertos”

Dani Carbonell (o la part que van deixar les seves boniques filles): clarinets a “morir al paradís”

 

 

 

 

Deixa un comentari