Crònica post-coit del concert al Romaní.

Molt bones!
Amb l’esperit ferit, l’ànima bruta i l’anus intoxicat pels vostres precs i preguntes us faré un resum detalladíssim sobre el concert que el Senyor Sequâh va oferir als seus espectadors dijous passat, amb l’objectivitat que ens donen els 4 dies que han volat.
La meva intenció inicial era escriure aquestes ratlles un cop els meus informadors m’expliquessin com havien anat les coses, però no va poder ser; el meu assessor fiscal em va demanar, si us plau, que retirés uns quants euros de les meus comptes secrets, numerats i oberts les 24 h. que tinc en un paradís fecal. Així que tot seguit vaig agafar la primera bici en direcció a Suïssa, un cop havia passat l’oïda esquerra vaig enfilar cap al dit xic del ronyó dret fins arribar als esfínters superiors, on vaig comprar ratafia dutti free.
Un cop al banc en qüestió vaig enfilar-me seriosament sobre les meves ungles i giravoltant-me a sobre vaig aconseguir llençar el meu dni tacat de sang i sutge damunt del cap d’un xiclet.
Pensareu que tot això no te res a veure amb la crònica del concert però no tinc més remei que donar-vos la raó.
Just després de tornar a casa amb el cul salvat i alè de ratafia importada volia escriure tot allò que esdevingué al Romaní (bar amb tècnic de so, un local avançat al seu temps sens dubte) però em vaig adonar de què allò no era casa meva. Vaig tancar la finestra amb molt de tacte, vaig trobar un passadís i vaig sortir del zoo.
Quan vaig arribar al meu estudi sense el soroll dels flaixos i dels clàxons per fi vaig fer, de memòria, la maleïda crònica. Allà va.

El concert va anar prou bé, gràcies!

Tot esperant la vostra confirmació dels fets, us saluda atentament,
Narcís Freixas i Tomatina (Responsable de resums i propaganda del Senyor Sequâh)
Deixa un comentari