Crònica d’un concert al sol

Benvolgudes amistances i d’altres bitxos que passegeu per aquestes contrades;

El passat 1 de juny del present d’enguany el Senyor Sequâh va actuar-se a sobre, durant prop d’una hora, al bell mig del parc de la Ciutadella i, segons informació encara per confirmar, no hi va haver ferits de consideració lleu i/o greu.

El trio vallesà va estar interpretant temes desconeguts amb la força que els caracteritza, sense deixar de semblar més tous que un peluix de peluix. La gentada que va assistir podria corroborar aquest extrem si no fos perquè tenen por de patir d’insomni al recordar aquells moments.

La banda sabadellenca d’origen beduí va estrenar un parell de temes nous; “Instint o rosat” i “Tinc tres”. Dues cançons que ens fan retrobar amb el nostre univers personal i intransferible les nits senars. Val a dir que, de la mateixa manera, no van tocar un parell de peces velles i força rovellades com són: “L’albada estranya” i “Quan neixis no et queixis” que no ens fan retrobar amb ningú ni ens porten enlloc.

D’entre tota la massa il·lustrada que hi havia, cal destacar la presència d’astre rei. Després d’arribar i saludar-nos es va endur a gairebé totes les persones que s’estaven allà com esperant que comencés la funció. Per sort van quedar-se, tot buscant l’ombra, la millor gent del món; els fans i les fanes del Senyor Sequâh que van esperar-se fins al final del concert i llavors ens van fer un escarni d’aquells antològics.

Per enllestir la crònica no podia deixar de comentar-vos que el bolo va anar prou bé!

Aquí en teniu unes fotos perquè ho veieu.

Salutacions, que gaudiu moltíssim i fins la propera!


Tomeu Garví i Rossella (Cronista a granel)

Deixa un comentari