RAMON

Josep lo Ramon Fernández Díez de Biedma i Romaní

(Azote de Criaturas i Tirano de Barberà)

jou joseph livinstong tres errres

(si no llama mañana es porque hoy fue ayer)

Per començar hem de fer el següent aclariment; lo Ramon era l’únic component que s’oposava a fer les presentacions, o com ell deia: “Catalunya no està preparada per un succés d’aquesta magnitud, ni Catalunya ni Andorra, que quedi ben clar!” Després de 6 gintònics (de Bombai “samfaina”) va acabar acceptant la proposta, ballant a sobre la barra i cridant: “Sí, sí, sí, sí, prepareu-vos!”

Xicot d’indestructibles conviccions passatgeres, en Capullito del Vallès (com l’anomenava tothom i totdon) s’inicià en el món de les col·leccions de soperes a la tendra edat de 27 anys, tot el que havia fet abans ha quedat esborrat de la seva memòria i forma part de l’oblit col·lectiu.

Si ets una persona que s’aixeca d’hora al matí i ha d’agafar la REnfE per anar al tall, el podràs veure tombat a les escales de l’estació demanant euros a canvi de floretes hipergrolleres d’origen neozelandès anarquista (no sortirà mai de pobre aquest desgraciat!). Votant del msr els dies 15 de cada mes, creu que les millors pel·lícules musicals són les que es feien l’any 5 del segle passat, perquè pensa que si una cançó és bona no cal més que un piano per poder gaudir-ne. Bé, però per definir aquest personatge millor si evoquem les belles paraules del seu germà petit d’orígen Xilè que mai va arribar a nèixer :

jou joseph (a partir de ahora “el último galán afro-asiático”) nació en un hermoso nigth club de andorra, entre los felices años 70’s o lo que quedaba de los 50’s y su vida cambió a los 5 años de haber cumplido 2; ahora astutos fans d”el último galán afro-disíaco” os daréis cuenta de que hacía mucho tiempo que conocíais a “el último patán aforo-limitado”. pues eso, su vida cambió el día en el que su madre partió hacia los andes llevándose hasta el mono, en efecto, jou joseph antes se llamaba heidi. después de arduas crisis personales i económicas decidió ir a buscar a su mamma. partió una triste mañana triste después de convencer a “pier nodoyuna” de que lo llevara y acompañara en su nuevo auto loco. ese mismo día se hizo una promesa; no volveré a hablar hasta encontrar a mi querida mamassita!!! si sumamos las excepciones a su promesa (tales como quejarse de todo, decir tonterías e insultar a las autoridades sanitarias) junto con el hecho de que encontraron a su madre a los 3 días de haber salido, se puede decir que ná de ná.

En los días que nos ocupan jou joseph “el último gañán apos-trofado” se dedica a ver como pasan los minutos frente a un muro de cemento armado de valor.